Avui parlaré en català:
Les aules d'acollida es van crear, tal com indica el seu nom, per tal de facilitar l'adatació d'alumnat nouvingut al nostre país. L'objectiu era invertir hores lectives en la seva capacitat comunicativa per a que es poguéssin adaptar el més aviat possible a la seva nova realitat acadèmica. I personal. Acadèmica i personal.
És per això, que s'ha d'estudiar detingudament quines hores farà l'alumne amb el seu grup classe i quines serà separat dels seus nous companys per anar a l'aula d'acollida. Cal, per exemple, vetllar per a que l'alumne assisteixi a matèries com l'educació física, l'ètica o alternativa a la religió, als crèdits variables...ja que són matèries en què la interacció entre l'alumnat es produeix de manera més natural i per a les quals no és necessari un coneixment tant ampli de la llengua com pot ser una biologia o unes ciències socials.
Això? O hem creat les aules d'acollida per por? Per por, o per venjança? Per venjança, o per manipular?
Sé que aquesta opinió farà que molts de vosaltres s'indigni, s'enfadi, es molesti. I ho sento. Però ja no puc més. Sí senyors, ensenyo llengua castellana a Catalunya i sóc catalana de naixement. No vull donar més explicacions. Simplement vull ser lliure per fer-ho i per estimar les meves dues llengües.
Però el que més em preocupa és que els meus alumnes no ho són. Només puc ensenyar castellà durant 3 hores a la setmana (les 3 úniques hores setmanals en què a l'alumnat se li permet expressar-se en castellà, en la resta, se l'imposa el català). I d'aquestes tres hores, els meus alumnes castellano-parlants, marxen dues a l'aula d'acollida.
És a dir, possiblement els nens colombians, mexicans, argentins que tinc a classe només es senten lliures, còmodes i no tant lluny de casa seva durant aquestes tres hores. Però resulta que si parlen castellà molta estona (recordo, 3 hores setmanals), correm el perill de que no vulguin parlar català. A més a més i potser més greu i tot, això implica que deixaran d'aprendre altres coses pròpies del seu nivell que podrien aprendre perfectament ja que dominen la llengua d'ensenyament, ja que no seran a classe quan parlem d'ortografia, o de gramàtica o de literatura...
Tots sabem (jo la primera) que és absolutament necessari que aprenguin català. Però també sabem que gairebé tot el país és bilingüe.
Què ens preocupa doncs? el seu benestar, la seva integració, el trauma dels adolescents que han de canviar de país, de cultura, de llengua....?
que aprenguin biologia, matemàtiques, anglès...?
o que no parlin català?
o que parlin castellà?
Un saludo para los que no entenderéis este artículo. Otro día, os hago un resumen.
